Veig com mica en mica van desapareixent els últims testimonis del que va ser un dia Cerdanyola, de tranquil·la vila agrària i d'estiueig típica del segle XIX a una ciutat dormitori freda i despersonalitzada.
Ja no hi ha vinyes, ni cases senyorials amb jardins plens de roures i alzines, ni avingudes de plàtans centenaris...
Una societat que no es preocupa per conservar el seu patrimoni històric i natural potser es mereix perdre'l...
